llà, lo qual es d'acort ab el text francès. Emperò cal notar
aquesta altra circumstancia, la de que'ls cavallers qui prenen part en el torneig y'ls noms dels quals se detallen (pàgina 86), essent set en el nostre text y sis no més en el castellà, no apareixen determinats pel nombre ni pels noms en la versió francesa.
En resúm, cal admetre la existencia d'una versió primitiva de la Historia de Paris e Viana, la qual deuría servir a Pierre de la Cypede pera escriure la novela francesa. Ara bé, en el text francès d'aquest autor s'hi troben les següents declaracions qu'ell fa : « Pluseurs aultres livres ay je veu, mes entre les aultres j'ay tenu ung livre, escript en langaige prouvensal, qui fut extraist d'ung aultre livre, escript en langaige cathalain. Auquel livre se contenoit la vie d'ung baron, qui s'appelloit messire Godeffroy de Lanson, qui estoit dauphin de Vienne. Et eust une filhe, que l'om appelloit Vienne, laquelle estoit non pareilhe de beaulte. Et comme ung chivalier, qui s'appelloit Paris...» Y cap a la fi del prefaci : « Et c'il vous plaist savoir qui je suis : de Saint Piere j'ay prins le non, de la Cipede pour sournon. » El doctor Kaltenbacher se decanta també en favor de l'origen català de la novela. La versió catalana y la castellana qui'ns han pervingut impreses, poden esser anteriors a la versió francesa, y fetes directament de la provençal o de la catalana original.
Barcelona, janer de 1910
