Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/33

per bo, fael e leyal, e les coses que a mi plaen iom pens que tu les haies per agradables. Empero vna cosa singularment vuyl saber de tu, si uols auer a mi per genre qui son ton senyor. » Ladoncs Janicola, spaordit de les dites paraules, dix : « Jo no deig res uoler ne auorrir sino axi con plaura a tu qui est mon senyor. » « Entrem nosen, sols, tots sols » dix Valter « per ço que en presencia tua io puxe interrogar ta fiyla. » E apres que foren intrats dins la casa de Ianicola, sperant defora e mereueylant se tot lo poble, trobaren Griselde molt meraueylade e spaordide del aueniment de tan gran oste, a la qual dix Valter: « A ton pare e a mi plau que sies ma muyler, e pens me que semblantment placia a tu: pero una cosa te uuyl demenar, si uens acordada que apres que nostre matrimoni sera acabat e complit lo teu coratge se conuenga de bon grat ab lo meu, axi que en alguna cose iames nos descouenga ab la mia uoluntat: e que tot so que io uolre fer te placia, e que nom contrestaras nem faras mala cara ia mes. » Al qual la dita Griselde tremolant per la *[U 130v] nouitat daquest fet respos : « Senyor meu, yo no son digne de tant gran honor, pero se la tua uoluntat es e fortuna mia que axi sie com *[A 33 v] tu has dit, iot promet que no tant solament fare so que tu manaras, ans encare te die que ia mes no pensere res que faga contra ton uoler, ni tu poras fer alguna cosa, posat quem manasses matar, la qual sie desplasent a mi. » « Assats me abasta » dix Valter ; e mostrant aquella publicament al poble, dix: « Aquesta es ma muler, aquesta es uostra senyora, aquesta amats e honrats, e si mi auets car, haiats aquesta molt pus cara. »
E perço que eyla no aportas res de la fortuna ueyla en la noueyla casa, feula despuylar tota nua a