Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/39

ma ne sospir donal al algotzir dessus dit, dient li: « Uet assi mon fiyl, fe deyl so que tes manat, mas de una cosa te prech, que si fer se pot no iaquesques maniar a besties ne a ouceyls los delicats menbres de tant noble *[A 37] infant. »
 Apres lo algutzir sen torna ab linfant a son senyor dient li les coses dessus dites, en lo qual se mereueyla tant fort, que si no era cert de la gran amor que Griselde hauia a sos fiyls, per poch aguera aude sospita que aquesta fortalesa femanil no partis de anorma crueltat. E apres tremes lo dit infant per lalgotzir a Bolunya, axi con auia fet de la fiyla.
 Tots los dessus dits experiments de benuolença e fe coniugal pogueren auer bestat a Valter, mas molts homens son qui nos saben lexar de la cosa pusque la han comensada, ans continuen aquella e perseueren en lur proposit.
 Apres Valter continuament contemplaua e gordaua sa muyler sis mudaua per ço que li auia fet, e nuyl temps pogue conexer en eyla alguna mutacio, mas de die en die la trobaua pus fael e ab maior affeccio enues eyl, axi que endosos semblauen de hun coratge, car la muyler, axi com dessus *[U 133]auem dit, no uolie ne auorria alguna cosa sino axi con a son marit plahia.
 Poch a poch se comença scampar mala fama de Valter, ço es assaber que ab crueltat e duricia inhumana, perço con se penedia del baix e humil matrimoni que auie fet ab Griselde, auia manat matar sos fiyls, car algun no podia ueure los infants ne sabia hom hon eren; per la qual cosa Valter qui sabia esser tengut persaui hom e noble, e solia esser molt car als *[A 37 v]seus sotsmeses, fo reputat a les gents per infamis e odios; e gens per asso lo seu coratge nos mudaua nes enclinaua, ans procehia continua-