Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/55

brugit dels estrumens fo lo major del mon a la porta de la cambra de la fila del rey. Adoncs aquela hora lo rey dona cauayls e palafrens e daltres besties e daltres dons sens mesura. E lauors lo rey apella dos comtas que anasen despertar sa fila, que dia era e clar. Fet lo manament, los dos comtes anaren la, e tocaren a la porta de la cambre e nuyla fembra noy respos nils obriren la porta, e tornarensen al rey. E dixerenli que negun nols aula respost, e que les portes de la cambra *[f. 20] eren be tancades, e be fort. La doncs respos lo rey, e dix: « Ma fila uol que yo la uaja despertar, be sap que fa. »
 Dit asso, lo rey ana ues aquela encontrada e tocha a la porta de la cambra. E sa fila mana que li obrissen e el intra molt alegra, e dix a les donseles: « ¿Com dorm encara ma fila? » Respongueren les donseles, e dixeren: « Molt ha uetlat anit os sent malalta. » Respos lo rey: « No es ara hora de sentir malalta, que ela pendra uuy major honrament que anch dona preses. Entrey » so dix el rey « e despertala. » « Senyor » dixeren les donseles « no guosariem; » axi com la donsela o auia manat.
 Entrassen lo rey en la cambra, e anassen al llit on sa fila jeya tota coberta. « Ma fila» dix lo rey: « leuats sus que gran dia es, e uestits uos e aparelatz uos e anem a lesgleya que tota la gent uos espera. » Lauors respos sa fila: « Mon senyor: clamar uosia amor e merce que aquest fet nom fessets fer. » Dix lo rey: « Ma fila: nom parlets daxo que no pot romandre per res. » Dix ela: « Pus no pot romandra per res, yous dare so perque uos hic sots, e de que sots enemorat de mi axi. » E apeyla una donsela e feuli aportar lo tayador dargent en que eren les mans. E dixli: « Senyor: ueus aqui les mans e ueus assi *[v.] los meus monyons. » E mostrali los bras-