Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/58

tassen, feula pendra a .i. caualler e feula aportar a son palau del comte. E prega a sa mare la comtessa que per amor de Deu hagues bon solas e quen pensasen be. La comtesa era mala dona e sens misericordia. Respos axi: « ¿E que ferem nos fembra esmonyada? » «Madona» dix lo comte « major merce sera daquesta que daltra. » E la comtessa que uee *[f. 22] la uolentat del comte son fil, feu pensar de la donsela. E com ach estat alcuns dies la donsela fo tornada en color, e fo la pus bela dona quel mon fos.
 Lo comte qui la uee tan beyla dona, comensasen de enemorar e feu cercar tota Marcela si trobariaom neguna dona qui la enteses, e trobaren .i. fembra d Alamanya qui qui la entenia. El comte manali que la seruis.
 E la dona era axi humil e auinent de tot so que podia, que tuyt lamauen e li feyen plaers. Al comte plach tant la sua belea els seus portamens que li fo semblant que uengues de bon loch, e uolch la pendre per muller, mas no o guosaua a nuyl hom descobrir. Lo comte sera tant apriuadat ab eyla que auia apres de son lenguatge e eyla daquel del comte, si que sentenien de moltes paraules.
 Quant uench un gran mati sus en lalba, lo comte feu uenir lo capeyla a la missa enans que la comtessa sa mare fos leuada, nels cauallers fossen uengutz, e priuadament en la capeyla el la pres per muyler. La comtesa sa mare qui asso sabe, a guisa de rabiosa comensa a cridar: « Uejats, senyors, lorat de mon fil qui a presa una ladria esmonyonada per muyler. » Quant los cauallers *[v.] els burgueses de Marceyla hoiren aso, donarensen gran merauella com auia presa fembra que no sabia don era, e majorment com no auia mans, ne negun nol ne