Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/63

gres e feren tota honor que fer podien al comte. E el Rey nol apeylaua sino fiyl, e ab eyl menyaua solament en .i. taula, e ab dosos jeyen en .i. cambra; ni de nits ne de dies nos partien ab dosos.
 *[v.] Quant uench quel comte ach estat alcun temps en Ungria ab son sogre, dix al rey que sen uolia tornar en sa terra. Respos lo Rey: « Sapiats que nos pot fer, fil, que tantost uos partescats de mi. » « ¿E com » dix lo Comte, «senyor, no es temps duymes que torn en ma terra? » « No» dix lo Rey, « mas trametam .i. misatge en uostra terra a ma fila, uostra muller, e a uostres gents, e fets los a saber que uos sots ab mi, e tots sans e alegres. »
 Lo Comte uee la uolentat del Rey e feu letres a sa muller e als burgueses de Marcella, e feulos a saber que sa muller era fila del Rey d Ungria, e com lo Rey lauia reebut ab gran honor, e que nol lexaua partir dessi, mas que en breu laurien san e alegre si a Deu pleya. E quels pregaua els manaua que amasen e honrasen sa muller e que feesen tot so que ela uolgues ne manas. E axi per .i. correu eyl trames aquestes letres al consel de Marceyla.
 Cant lo correu ach les letres, messe en .i. leny e uenchsen a Marceyla. Mas cant foren prop del port de Marceyla agren uent contrari e no pogren intrar el port. E per forsa couench los pendra terra al castel hon estaua la mara del Comte. Lo correu sen ana tot dret a la mara del Comte, e dix li noueles del Comte, com lo Rey d Ongria lamaua e lonraua, e que la Comtesa, sa muller, que era fila del Rey d Ungria.
 Cant la ueyla Comtessa, mare del Comte, hoyi *[f. 26] aquestes noueles, fo hirada e despagada e pensas com poria emblar les letres al correu. E dixli: « Mon amich: uos sots trebaylat de la mar, posats