Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/68

infant, demanarenla de ses conuercions, e ela respos e dix, que fembra peccadora era e no als. Labadessa ach pietat deyla e de son infant e dixli si uolia romanir aqui ab eylas que seruis Deu en aquel monestir. E ela respos: « Hoc uolentera. » Uestirenla de drap de religios, e fo pus humil e pus auinent de so que podia que totes lamauen e la servien com a eylas metexas.
 Quant ach estat .i. poch de temps les monges conseylaren a labadessa que la fees portera, que altre offici no podia auer, e feula portera e fo axi auinent e axi de beyla resposta a totes les persones que tuyt se tenien per pagats e per hedificats. Nodris son fil el monestir de les dones. La dona era axi de gran abstinencia e estaua en oracio molt quescu dia. E estaua en lesgleya deuant laltar de Madona Sancta Maria *[f. 29.] entro que totes les misses eren dites, per so com no podia estar el cor ab les altres dones monges com no sabia ligir ne cantar.
 Cant ach estats ben .v. anys en lo monestir esdeuenchse que .i. dia estaua a la missa deuant laltar en oracio. El preuere uolch ministrar e metre del ui e de laygua en lo calze e noy ach escola ne altra persona que li donas les canadeyles, e eyla auia gran uolentat que li donas les canadeyles, mas no podia. E mantinent ela uee denant laltar penjar dues mans les pus beyles que anch fossen uistes. E pensas que Deu e Madona Sancta Maria li uolia fer per auentura gracia. E ab gran deuocio e ab gran reuerencia acostas a laltar, e estes los brassos e los monyons ues aqueles mans, e sobta les mans se preseren ab los seus brassos aytambe e mils que anch no les auia haudes, leuat que .i. filet ben sutil hi paria la hon les auia fetes taylar. E mantinent pres les canadeyles e serui deuotament el preuere.