Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

  *[v.]Adoncs le joy doblech
  A Ffrondino que stech
  Ligen e religen
  Sta letra plasen
  De na Brisona cara,
  E desirs quis empara
  De Frondino del tot
  Ffech li desirar mot
  Quez ell vege Brizona,
  E com cell qui tensona
  Ab lur de son desir
  Tremet li clar a dir,
  Per sta letra seua,
  Desirs com fort lo greua.

Letre que Frondino trames a Brisona, on li fa saber

son stament e lo gran desir que ha de veser
ella, scusant se de la triga de son

scriure.

 O molt graciosa e cara sor, prec te que si la mia tardiua letra ha faylit tart auisitar la tua molt amorosa presencia, que perdonan a mi e a ella vulles aquella gardar ab lo teu benigne sgart, no encolpant ella, ne mi de la sua triga, car ella desiran venir denant la tua dolsa fas, ha sperat longament fael portador, ab lo qual segurament posques venir a esser legida per la tua voluntat, lo qual portador atrobat, ses molt alegrada, e molt curosament e continua ha mi raquest de esser iuasosament tremesa, prometent me portar de tu amorosa consolacio e bones nouelles ab les quals pusque vn poch spirar lo meu trist cor engoxos e quaix enfogat per greu destreyiment de amoros desir quel te continuament