183—»Per veure-li la faç, bé caminava,
ocultant-se, el lleó, per no assustà'l;
el tigre oint sos càntics s'amansava,
i es delia graciós per escoltà'l;
i el llop deixava el mos oint-lo an ell,
i aquell jorn no el temia cap anyell.
184—»Quan guaitava sa imatge vora el riu,
munió d'aletes d'or brollava al plec;
i el veien els ocells amb goig tan viu,
que uns refilaven, i altres en el bec
li duien móres: i com bons germans,
ell dava'ls bona vista i ells bons grans.
185—»Mes eix immón senglar, morro-crinós,
que d'ulls per terra sols a mort convida,
mai es fixà en son continent graciós:
prou bé ho diu el profon de la ferida.
Si la faç li hagués vist..., segur que no:
potsè el va occir volent-li fè un petó.
186—»Segur, segur, que Adonis morí així:
al ventar-li al senglar vibrant llançada,
el porc, més que girant-s'hi de botxí,
volgué fer-li, amoixint-lo, una besada
en el tendre costat: i al morrejâ'l,
sense pensar-ho li enfonsà l'ullal.
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/61
Aquesta pàgina ha estat validada.
