— ¡Hiiii... haaà!— va bramar fase per tota resposta.
— Ha dit que «ya»— va fer el ministre, dirigintse al rey. Y reprenent la conversa ab l'ase, va afegir: —Dos y dos fan quatre; quatre son les teves potes; les potes son per caminar. Donchs camina, ruch, camina y no'ns fassis enfadar.
Y respòn el ruch:
— ¡Hiiii... haaà!
Y no's va moure d'allà.
En vista de què'l ministre d'Hisenda no'n treya rès, va acostarse'l d'Instrucció pública, que era un eminent filosoph:
—Oh ruch de la Ruquería,
que has agafat la manía
de no voler caminar:
si'm volguessis escoltar,
jo crech que't convencería.
Com si ho contés a sa tia. El ruch ¡rès! Quiet allí y no fent altra cosa que bramar a cada punt.
El ministre prou li deya:
— Home, dich, ase: has de saber y entendre que les bèsties han vingut al mon pera servey de les persones. Tu ets una bèstia. Ergo y has de fer al nostre rey el servey de durlo allà hont ell te mani.
Si, si, per màrfegues.
Y va venir el ministre d'Estat y tots els altres ministres y cada un d'ells va fer un discurs al ase, sense que conseguissin ferlo cambiar de conducta.
