Aquesta pàgina ha estat revisada.
20
J. Morató
Camina que caminaràs, pel camí trobava cuques, orugues y altres animalons que anava ficant al sarró. Per últim arriba a un camp.
— ¡Calla! ¿No es blat això...? ¡Si que ho es! ¿Qui sab si'n cullís?
Y, tal dit, tal fet: sense pensarshi gens ni
_(page_24_crop).jpg)
Després va rependre la caminada fins que va trobar un bosch
mica, va agafar unes quantes espigues y va ficarles al sarró, tot dient:
— Del blat ne faré farina, de la farina'n faré pà y del pà sopetes pel lloparret més petit.
Després va rependre la caminada fins que va trobar un bosch. Ell que s'entafura en una verdissa, troba un pardal adormit y ¡apa! cap al sarró falten pardals. Y tot ficantlo al sarró, pensava:
