Nom cal dir que aquesta triple manifestació havia d'influir poderosament en les obres artístiques que d'aquella hora endavant s'encaminessin a l'expressió de semblants fins. Pera compendre-ho basta considerar que eren fruit i resultat d'una religió d'anmor, que, ni després d'haver desaparegut d'aquesta vall de llàgrimes, oblida als que un jorn compartiren amb els vius els plaers i els dolors llurs; emanació purissima d'una creencia que, considerant un sol ser el gremi de l'Iglesia, veu sols parts del mateix cos en cascun dels membres de la mateixa, i concedeix, per lo tant, als que foren, un lloc d'expiació en el qual, més que ls suplicis materials, ha de martiritzar els esperits el desig greu de la felicitat eterna, que a la fi, tant i pot-ser més que llurs propris mereixements, poden alcançar pera ells els precs, oracions i obres bones dels justos. El paganisme, obeint a la desconhortadora llei del fat, se contentà obrint de bat a bat les portes de l'Eliseu an aquells a qui considerà mereixedors de l'eterna primavera que en ell se disfrutava, o en enfonzar en els avencs pregonissims de l'Avern les animes dels malvats. El cristianisme, erigint en principi la llibertat de l'esperit humà i enriquint a l'home amb el preciosissim do del lliure arbitre, mostrà ensems els perills dels quals ha de fugir, si vol obtenir privilegiat lloc
