exposades en humil i senzilla prosa, ara valent-se de forma més elevada i poetica, segons el bon gust i capacitat de l'autor; descendint unes voltes a trivials vulgaritats; elevant-se en altres ocasions a sutilissimes qüestions teologiques i catequistiques; ja vagin expressades en el to suavissim de cristiana homilia, ja versin totes llurs pagines el fel i amargor de l'aguda satira, s'hi troben constantment, en abundor, empleats els recursos que més pregonament podien impressionar a les gents menys instruides, resultat que am prou feines i sols am greus dificultats s'hauria obtingut valent-se de medis més selectes i elevats sols comprensibles per persones de gran doctrina i ilustració. I no cal admirar-se de semblant procediment, que no es exclusiu de les lletres catalanes, sinó comú i general en les obres que en totes les literatures se proposen els mateixos resultats que en aquelles que, pertanyents a la nostra, ens referim; puix per això que escrites estaven per qui devia considerar-se am més copia de coneixements que l'immensa majoria de les persones a les quals anaven dirigides,— ja que aquestes no podien compondre les relacions de lo finit am l'infinit, resultants de les veritats de la fe revelades pel cristianisme, si s'exposaven per eloqüent i elevada manera, —descendien, tal volta am
