fet; més ja fa molts anys que es mort, i, per molt que s'han mirat les escriptures, mai s'ha poguda trobar dita cancelació de dita acta; de manera que, si no m doneu altre remei, sabeu molt poc.
Oint això dit jove, li respongué ab algun enfado «que ja desconfiava», afegint:
—Jo vos treuré de dit treball, sinó que jo tinc temor de que no digueu veritat, per quant jo sé molt bé que dit notari ha fet molt bé de son ofici. Si fos veritat que hagués pres dita acta de cancelació, ho hauria assentat en el marge de dita acta, i ara, mort el notari, ho dieu, que si fos viu no li gosarieu dir.
Aleshores dit Porter jurà que lo que ell havia dit era tanta veritat, com era veritat que pera anar a Paradis haviem d'esser cristians i haviem de morir. I digué també:
—Voldria que dit notari fos aquí present, que li diria i li faria bo, i entendria com deia molta veritat, que no tenia de demanar-li perdó en aquest món ni en l'altre, i que tot passava aixís com ell
