6o Viatge a l'Infern mon pare, quan vivia, pagà dita quanti tat i li cancelàreu l’acta de debitori, i vós prenguereu dita acta, i que no hagueu assentat ni en el marge de dita acta de debitori, com tenieu obligació, ni en altra part que mai s’haja trobada memoria, ni jo men recordí, ni mon pare vos escrigué confiant de vós; i ara, al cap de tanttemps, estant jo descuidat d’això, en virtut de tal acta de debitori, són vinguts tots els oficials d’Hostalric i m’han pres i inven tariats tots mos béns i heretats. Jo no tinc diners pera pagar les despeses: els he promès que si m deixaven anar a Mas- sanet, per tot demà ls portaria diners pera pagar-los, i ells són estats contents i m’han deixat anar ab una manlleuta que per tot demà tinc d'esser tornat. Encontinent el Dimoni que havia portat a dit Porter a l’Infern, fou aquí i digué a dit Bonsoms: — Es veritat lo que Pere Porter diu? I dit Bonsoms digué: — Sí, i per això estic jo en aquest lloc: per aquest acte estic jo condemnat a l’Infern.
