part i vegé un tal Sarrell, de Tordera, gran amic seu quan vivia, el qual passava grans torments; i vegé molta gent, així amics com enemics seus, els quals eren morts havia molts anys, i alguns d'ells que eren morts després que ell era eixit del lloc de Tordera.
Estant aixís Pere Porter espantat de lo que veia, sentí un gran brugit, avalot i crits, i va veure com portaven els dimonis l'anima d'un cavaller noble i ben anomenat, el qual sempre tenia lladres i facinerosos en son castell i lloc. I, espantat de veure això, cridà:
—Jesús, Maria, salveu-me!
Després, i en el mateix punt, vingué una legió de Dimonis de diverses figures i formes, i li digueren per què ls inquietava ab dites paraules i qui l'havia portat allí, que se n'anés i ixqués fòra; i dit Porter, fent-se la senyal de la creu, els digué com era entrat allí en aquell lloc i que l traguessin, o que li mostressin el camí, que ell se n'aniria en nom de Déu. I encontinent hi fou el Dimoni que li havia portat i digué a dit Pere Porter:
