Després, anant seguint l'Infern, vegé Pere Porter un lloc aont eren gran infinitat d'ànimes al davant d'un altre que seia en una cadira feta de punxes de foc i davant tenia una taula i li deien ab grans crits i brugit i avalot:
—Maleit sies, mal home, malvat i enganyador!
I ell responia:
—Teniu raó, teniu raó. Descuideu i guanyarem.
I encontinent vegé passar dit Pere Porter davant d'ell gran llegió de Dimonis que ab una mà li donaven bosses de diners foguejants de foc, i ab altre li feien les figues, rient grans riallades, quan deia, patint grans dolors i horribles:
—Teniu raó. Ja guanyarem.
I en Pere Porter se girà al Dimoni que l'havia acompanyat a l'Infern i li digué que aquell que seia en la cadira de punxes era un advocat de la ciutat de Barcelona, anomenat mossèn Ramon de la Frexeneda, el qual pera tenir plets i donar consells tingué en vida molts homes
