ven, el Dimoni que l'havia portat allí digué que eren pare i fill; quel pare, quan morí, deixà hereu a son fill i li manà que restituís l'heretat i béns a les persones que trobaria escrites i anomenades en el llibre escrit de sa mà, per quant tots els béns i heretats que tenia i posseía eren de mal just i ho tenia usurpat i robat; i digué a son fill que s fes frare si s volia salvar. Dit pare morí i fou condemnat per això que ell no volgué restituir, puix ho sabia. Dit fill, mort son pare, pensà que si s fes la voluntat de son pare ninguna cosa tindria per ell, i que de necessitat s'havia de fer frare, i féu una resolució en sí mateix, dient: «Mon pare, quan vivia, ja sabia ell estar en obligació de restituir tots els béns que ell tenia malguanyats i de mal just. Qui millor ho podia haver fet que ell mateix, que sabia la veritat? Ell ne volgué gaudir i viure esplendidament i els ha gastat a son plaer: jo també n vull viure i gosar com mon pare, i en vull trumfar i no m vull fer frare. Se n'hagués fet ell i no hagués guanyat els béns malament, que no
