den Pere Porter menester obrir-lo, que ell ja sabia que no era dins d’ell l’acta de la cancelació; més, no obstant això, fou obert l'armari pera donar satisfacció a la gent, i tots els que estaven en la sala reien, dient que en Porter era boig. Aleshores dit Pere Porter digué: — Deixeu-me acostar u l’armari, que jo vos mostraré I lloc aont cs l’acta dc cancelació. I, rient, tots deien: — Deixeu-lo acostar a l’armari, que ell ens farà riure, puix dirà o farà alguna cosa ab la qual riurem, iïcu-vos compte que això es un entremès o un pas dc co media. 1 aleshores dit Porter s’acostà a l’ar mari i mirà d'una part i altra, i, estant davant dit armari, digué: — Jo ara estic sobre 1 manual en el qual està continguda dita acta de cance lació del debitori en virtut del qual m’han executat, fetes despeses i venuts mos béns. Vosaltres dieu que jo só boig i que us faré riure, i que apar que això sia un pas de comedia. Entengueu que plorareu i
