menester obrir-lo, que ell ja sabia que no era dins d'ell l'acta de la cancelació; més, no obstant això, fou obert l'armari pera donar satisfacció a la gent, i tots els que estaven en la sala reien, dient que en Porter era boig. Aleshores dit Pere Porter digué:
—Deixeu-me acostar a l'armari, que jo vos mostraré l lloc aont es l'acta de cancelació.
I, rient, tots deien:
—Deixeu-lo acostar a l'armari, que ell ens farà riure, puix dirà o farà alguna cosa ab la qual riurem. Feu-vos compte que això es un entremès o un pas de comedia.
I aleshores dit Porter s'acostà a l'armari i mirà d'una part i altra, i, estant davant dit armari, digué:
—Jo ara estic sobre l manual en el qual està continguda dita acta de cancelació del debitori en virtut del qual m'han executat, fetes despeses i venuts mos béns. Vosaltres dieu que jo só boig i que us faré riure, i que apar que això sia un pas de comedia. Entengueu que plorareu i
