Aquesta pàgina ha estat revisada.
92
Viatge a l'Infern
en aquest món i atropellaren a la gent; i que Déu donava crudels torments i castics i penes als que blasfemen de son santissim nom, i als usurers, i als bandolers, als jutges que fan injusticies, als que oprimeixen als pobres, als notaris que han fet mal en son ofici, als sodomites, homicides i procuradors, i molts dels demés estaments; i com ell ho contava era pera fer tremolar l'anima en el cos de cada qual.
Nostre Senyor ens tinga de sa mà i ens dongui la gracia i ens guardi de morir en pecat mortal, pera que siem lliures de les penes de l'Infern. Amén.[1]
- ↑ Hem procurat restablir un text unic pera aquesta edició popular, aprofitant els manuscrits que va veure l senyor Vidal de Valenciano, el que nosaltres hem tingut a la vista, que es el més antic de tots, i la versió popularisada entre ls nostres pagesos i gent de mar per les diverses edicions, que totes segueixen el text pitjor. No ns ha semblat del cas donar al peu de plana les grosses variants que separen els diversos textes.—(Nota de «L'Avenç».)
