Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/124

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
120
viatjes per áfrica y assia

del tot. A mitj dia, lo sol se tapá casi per complert quedant descubert no més que mitj dit del disch. Los habitants corrian per los carrers donant crits com á bojos; los terrats estavan plens de gent, y finalment ma casa se trobava tan plena, que era impossible donar un pas desde la porta fins dalt de tot.
 L' eclipse terminá poch després de mitj dia. Jo estava á taula, quan m'avisaren que 'l fill del kadí volia parlarme tot seguit: lo vaig fer entrar, y me digué ab las llágrimas als ulls y 'l tó més llastimós que, no poguent son pare sortir de casa per estar malalt, venia de sa part a suplicarme tingués la bondat de dirli, ja que 'l bon Deu los havia fet sortir felisment del eclipse, si podia venir cap més desgracia. Tranquilisat del millor modo que vaig sapiguer l' esperit d' aquell home sobre sos terrors, se 'n aná content.
 Es impossible desarrelar del esperit d' aquella gent la idea de que 'l que sab fer una observació ó cálcul astronómich, ha de ser per forsa astrólech, saber la historia de tothom, y dir la bonaventura. Cada dia trobava personas que 'm pregavan los fes descubrir las cosas perdudas ó robadas; altras que estant malaltas venian á demanarme las hi tornés la salut; altras en fi, no volian més que un flus ó moneda petita, pera conservarla com un dó preciós per memoria meva. Tal es la ignorancia de la gent á qui jo volia instruhir y curar de sa torpesa per tots los medis possibles.
 Fixada l' epoca de ma marxa pera 'l Marroch, los meus amichs feren tot lo possible pera detenirme: prech, ofertas, intrigas, tot se posá en joch; més al fi vaig donar mas ordres, mirant com un deber cumplir la promesa que havia fet al sultá.