Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/130

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
126
viatjes per áfrica y assia

de bastanta extensió que 's componia de moltas rodonas de tendas; cada rodona, rodejada d' una tanca d' esbarsers, contindria las brancas primeras d' una familia. Me 'n senyalaren una perteneixent al ministre Salahui. Cada rodona te de quatre á dotze tendas, qual tela es de pel de camell; son negras y asquerosas com sos habitants, los quals son de color de coure ó groguench, de petita estatura y flachs: se 'ls hi veu un ayre de desconfiansa natural al home que sab que ha de ser lliure y sent al mateix temps pesar sobre seu 'l més bárbar despotisme.
 Las donas d' aquest aduar son més fayentas, y semblan estar dotadas de carácter dols y apacible. Generalment son molt petitas; tenen la cara llarga, 'ls ulls vius, y l' ayre menos desagradable que las de ciutat: totas las que vaig veurer estavan colradas pel sol com los homes. Son vestit es un salvacós, gipó y mocador del cap. Lo dels homes consisteix únicament en lo hhaik; los més richs se distingeixen per unas calsas y camisa de llana que duhen sota del hhaik; més casi may duhen res al cap.
 Los habitants dels aduars y montanyas son particularment coneguts y designats per los moros ab lo nom Aàrab (Arabes), ó Badàui (Beduins). La major part van sempre á caball ab son fusell y sabre; y casi may se 'ls veu sortir sense aquest ó be un punyal. Molts d' ells durant lo viatje venian á besarme 'l genoll ó la má, quan los hi allargava; altres me demanavan oracions, mes cap almoyna. No vaig veure cap individuo gros ó de color pujat, ni tampoch ningú que fes semblant, no diré de riquesa, sino que ni de mitjanía. Lo qui te diner l' amaga, y segueix semblant un pobre.
 Lo dia fou terrible; un fort vent que 'ns bufava á la cara y molts rams d' aygua, nos obligaren á parar abans de lo que jo havia disposat. Acamparem prop d' un aduar, ahont me digueren que hi havia lleons á poca distancia.
 A las sis de la tarde lo termómetro senyalava 12º 6, y 'l higrómetro 100º.
 A las onze continuaren los rams d' aygua sense interrupció. Vaig trobar en ma tenda molts insectes preciosos que havian vingut á refugiarshi. Un hermós galapat saltá sobre mon escriptori, y s' estigué llarch rato mirantme tranquila-