Lo dissapte 10 de Mars á las deu del matí, vaig sortir de Rabat en direcció á Marroch. La direcció era al S.S.O., després al S.O. fins á las tres de la tarde que decliná més cap al O.S.O., aixís que atravessarem lo riu Yetkem. A las cinch ferem parada prop d' un aduar. Lo camí segueix en aquest indret la vora del mar, que la forma una serra de rocas inaccessibles furiosament batuda per las onas, fins quan lo temps es del tot tranquil. Lo país se compón de montanyetas de roca calissa. La vejetació estava molt avansada, y abundavan las flors que eran molt hermosas. Aixís, donchs, vaig cullir algunas plantas molt interessants pera enriquir mon herbari. Lo sol es de terra arenosa barrejada en algunas parts ab sorra pura, ab poca argila, y trossos d' ocre. La vora del mar se veu del tot coberta de fragments de petxina molt menuts. No obstant y haver buscat molt no 'n vaig trobar cap de sensera. Prop del meu camp s' hi veyan duas grans rocas molt notables, terminadas en punts aguts molt perpendiculars, y formadas de capas oblícuas desiguals, alternant ab cristalls confosos de quars, que forman així mateix venas ramificadas en las capas de pissarra argilosa: es la primera roca d' aspecte primitiu d' aquesta especie que he vist fins are á África.
Tinguerem una petita pluja: á las sis de la tarde lo termómetro marcaba 15°, y l' higrómetro 100°, bufant lo vent del O.
Dia 11.—Nos posarem en camí á las vuyt del matí, fent via cap al O.S.O. A dos quarts de deu atravessarem primer
