Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/139

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
135
ali-bey el abbassí

una capa lleujera de terra vejetal argilo-arenosa y molt fértil. La vejetació presenta las més hermosas produccions de la naturalesa.
 Tot lo dia estigué núvol, y al caure la tarde plogué una mica. A dos quarts de nou marcaba lo termómetro 13°, l' higrómetro 100°. Lo vent bufava del O., ab negres núvols. Passarem prop de dos aduars, y sobre las ruinas de Lela Rotma n' hi havia altre.

 Dia 15.—A dos quarts de vuyt del matí comensarem á caminar cap al S.O. A un quart de nou atravessarem un riuhet, á las deu passarem pe'l costat de dos aduars y duas pagesías ab algunas terras de conreu. A alguna distancia se veyan las ruinas d' altras pagesías. A mitj dia nos trobarem prop de tres capellas ó hermitas y alguns jardins ab sas casetas. L' hhenna, que principalment se cultiva en aquell país, es una planta ab que las donas se pintan de vermell las mans y 'ls parpres. A las duas arribarem á la vora dreta del riu Morbéa: una barqueta que podia aguantar molt poca carga, era la que daba 'l servey, y 'ns ne tinguerem d' acontentar perque no n' hi havia d' altra, costantnos cinch horas lo passar lo riu ab tots los equipatjes. A l' esquerra hi ha la ciutat d' Azamor, prop de la qual acamparem á las set de la tarde. Lo país nos oferí planuras extensas fins á mitj dia, en que comensaren á presentarse algunas montanyetas. Sempre conservavam la mar á una distancia d' una mitja lleuga. Lo terrer es de la mateixa naturalesa que 'l precedent.
 La primera senyal de vejetació qué vaig veure fou un bosch de bimets, y després plantas de tota mena, principalment bargallons. Tot se trobava en complerta eflorencencia. Vaig veure duas espigas d' ordi ja fetas, més los grans eran encare molt petits.
 Lo temps estigué ras al matí, més haventse aclarit aviat, sols quedaren alguns nuvols aislats. A un quart de nou de la nit lo termómetro senyalava dins de ma tenda 12° 8, l' higrómetro 98º.

 Dia 16.—Lo temps revolt, casi sempre cubert y ab grans rams d' aygua m' obligá á detenirme. Malgrat tots aquestos