Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/155

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
151
ali-bey el abbassí

las provincias, los gobernadors prenen sas ordres y consells. Los dos sants predican á un mateix temps la sumissió al sultá, la pau doméstica y la práctica de las virtuts. Reben grans presents y almoynas, y tal vegada no hi ha dona en l' imperi que no busqui ocasió de consultarlos quan arriban á son país. En dits passeigs religiosos los acompanya un núvol de pobres que cantan las alabansas de Deu y las dels sants personatjes. Crescut número d' homes armats los segueixen també, disposats á defensar la causa de Deu á escopetadas. He notat ja que 'l diví privilegi de santedat era hereditari en certas familias: lo pare de Sidi Ali fou un gran sant; Sidi Ali ho es igualment, y també comensa á serho Sidi Bentzami, son fill gran. Essent la facultat generativa un dó fet per lo Criador á la débil criatura, aquells sants gosan d' éll en grau eminent, perque Sidi Ali te gran número de negras y encare més de fills. A més de sas donas llegítimas y sas amistansadas ordinarias, posseheix Sidi Alarbi divuyt negretas, que (per extraordinari) participan dels favors celestes un dia á la setmana... ¡miracle del Totpoderós! En un viatje que feu Sidi Ali á Marroch, vaig tenir la ditxa de conferenciar ab éll, qui tranquilisá alguns escrúpuls de ma delicada conciencia. Li vaig fer un regalet de mil franchs, y 'm doná en cambi una magnífica pell de lleó, sobre la qual s' agenollava pera la oració feya tretze anys; hi afegí moltas confituras, y una gran ampolla d' aixarop de llimona que barreja ordinariament ab lo té. Vaig tributar grans elogis al tal aixarop quan junts lo probarem. Del tot després dels interessos mundans, lo sant personatje empleá 'l meu diner, com lo de las almoynas recullidas, en comprar fusells y altras armas pera 'ls defensors de la fé que l' acompanyan.
 Las formas de Sidi Ali, que frissará als cincuanta anys, son verdaderament apostólicas. Cara redona, bon color, ulls vius, barba petita y blanca com la neu, petitet y plé de carns, perfectament proporcionat... ¡benehit sia Deu! Son trajo, que es sempre 'l mateix, consisteix en una especie de camisa ó petit caftan de llana blanca, que, cubrint lo cap del sant, voleya per darrera y per los costats com un petit mantell. La veu un poch nassal no deixa de tenir gracia per sa dolsura divina. Lo fill gran d' aquest personatje segueix las petjadas de