Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/167

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
163
ali-bey el abbassí

del termómetro de Reaumur, lo 18 de Desembre á las cinch del matí, y no obstant s' experimentá aquell dia á la mateixa hora una sensació molt viva de fret.
 Lo primer de Janer á dos quarts d' onze del matí, lo termómetro, colocat al sol, senyalava 29º 5'.
 Tenia en mon jardí quatre gaselas perfectament mansas. L' espectácle de sos jochs, quan aquestos animals gosan de perfecta llibertat, es verdaderament interessant: fan salts y blincos que admiran. Mos jardiners las hi feyan guerra, per que 's menjavan y destruhian las plantas; mes jo las protegia perque 'ls jardins son bastant grans pera que 'l mal que hi podian causar s' hi pogués coneixer. Domesticadas com las cigonyas, sempre venian á ferme companyía á la taula al matí y á la tarde; de modo que mos set companys havian arribat á ser mos millors amichs.
 No volent que la mort taqués lo recinte sagrat de ma Semelalia, vaig prohibir severament lo tirar escopetadas y cassar de cap altra manera. Ma intenció era que 'ls aucells tinguessen á mon entorn un asil segur; aixís lo cant variat de tantas especies diferents feya de ma Semelalia un paradís terrenal: quan me passejava fora dels jardins, mes sempre en lo recinte general, venian fins á prop meu remats de perdius, y 'ls conills me passaban sovint casi per entre camas. Jo procuraba atráurer y amansir aquestos animals, y ells corresponian millor als meus cuydados que 'ls homes que 's nomenan civilisats. Los aucells venian á recullir las molletas de pá que jo 'ls hi tirava, venian á passejarse per los aposentos, y jo dormia per la nit ab lo cortinatje del llit plé d' aucells, lliures en lo país de la esclavitut.
 May vaig lograr domesticar un malehit chackal que m' havian regalat. Li havia fet construhir una caseta pera deixarli més llibertat, y quan estigué acabada vaig ferli treure la cadena, colocantlo en sa nova habitació; mes éll furgá sota d' una de las parets, y s' escapá ab tanta manya ó raciocini (no m' atreveixo á dir quina de las duas cosas) com ho hauria pogut realisar un sér dotat de rahó. Es veritat que 'l chackal s' animava ab los crits de sos companys, que durant la nit venian á vols á udolar pels encontorns de Semelalia; y com una munió de gossos de tota mena que hi havia dins los con-