Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/169

165

ali-bey el abbassí

sabian com expressar sa satisfacció. Nostras relacions continuaren ab la més perfecta intimitat.
Passats alguns dias vaig quedar del tot sorprés al saber que 'l sultá m' enviaba duas donas. Resolt á no pendre 'n cap sino després de cumplerta ma pelegrinació á la casa de Deu, vaig refusar lo present; mes las donas ja havian sortit del harem del sultá, ahont era impossible 'l tornar, y 'l bon Muley Abdsulem s' encarregá de tenirlas en sa casa.
Aquest temia parlar al sultá de ma resolució y tampoch me 'n parlá a mí. Tota la Cort tenia las miradas en nosaltres, desitjant saber lo fí d' aquest assumpto: tots enrahonavan sobre 'l fet á cau d' orella, mes ningú s' atrevia á explicarse obertament sobre 'l particular, y jo continuava anant á la Cort, com si no hagués passat res. No obstant no podent soportar Muley Abdsulem situació pera ell tan enfadosa, finalment va rompre á parlar, y fou lo primer que me 'n digué alguna cosa. Li vaig contestar que l' endemá l' aniria á veure, y respondria á las preguntas que tingués á bé dirigirme.
En efecte, vaig passar al dia següent á casa de Muley Abdsulem que m' esperaba, tenint en sa companyía al principal fakih del sultá, personatje verdaderament respectable. Comensá l' atach, y 'm vaig veure obligat á desfer los arguments d' abdós antagonistas. La discussió durá algunas horas. Muley Abdsulem que 's veya entre 'l sultá y jo, estava en la major agitació. Algunas llágrimas s' escaparen de sos ulls tancats á la llum del dia; y jo que 'm sentia més conmogut per la situació perillosa á que 's trobava reduhit per causa meva aquell respectable primpcep, que per cap perill dels que poguessen amenassarme, me vaig aixecar y prenentli la má li vaig dir: «En fí Muley Abdsulem, sé lo molt que m' estimeu; podeu coneixer lo fons de mon cor y llegir fins los meus secrets pensaments: indiquéume, donchs, la conducta que haig d' observar; diheume qué voleu que fassi y ho cumpliré; mes mireuho avans.» Me prengué la má, la posá sobre son cor, y després d' alguns moments de silenci, me digué casi barbotejant: «que vos dugan las donas á casa.» Enhorabona, vaig respondre, mes heu de sapiguer, Muley Abdsulem, que no las veuré, puig está próxim lo dia de ma partida á la Meca, y en tal cas si volen quedarse ho podrán fer, perque jo no las