Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/177

173

ali-bey el abbassí

quan me convidava á menjar ab ell manava que 'm posessin una cullera de fusta, puig la lley prohibeix l' ús de metalls richs en la vaixella; d' aquí es que sos plats y taula no 's diferencian dels de sos súbdits. May tasta altres menjars sino los preparats per las negras del harem. No obstant en ma casa menjava lo que preparavan los meus cuyners.
Vaig anar de Marroch á Fez per lo mateix camí que havia seguit al anar á aquella ciutat. Encara que no estaba ma salut completament restablerta, vaig fer no obstant en lo camí algunas observacions astronómicas, que confirmaren mos resultats anteriors: per desgracia no 'm trobava en estat d' entregarme á un travall seguit.
En los primers dias de ma arrivada á Fez vaig tenir una discussió ab lo bajá. Pretenia aquest, que ja que m' havia despedit del sultá pera passar á Alger, devia haver marxat vuyt ó deu dias després de ma arribada; me prepará los medis de transportarme, y 'm suministrá la escolta que m' havia d' acompanyar; mes li vaig dir rodonament que encara no podia marxar, y 'm vaig detenir encara un mes y mitj. Pochs dias ans de sortir vingué á Fez Muley Abdsulem, trayentme una carta de recomenació del sultá pera 'l bey de Túnis y altra pera 'l bajá de Tarables ó de Trípoli: lo mateix Muley Abdsulem me 'n doná altra pera 'l bey d' Alger, á qui Muley Soliman no volgué escriurer, tal vegada per consideracions políticas.
Havent finalment resolt ma partida de Fez pera Alger, me vaig despedir de Muley Abdsulem y demés amichs ab més gran tristesa, que la primera vegada, puig me veyan empendrer un viatje perillós y creyan que no'ns tornariam á veure.
A tres quarts de deu del matí del dijous 30 de maig de 1805, vaig sortir de casa ab mos amichs que 'm conduhíren á la mezquita de Muley Edris, desd' ahont m' acompanyáren fins al moment de despedirnos. Tan la meva casa, com los carrers, la mezquita y sortida de la ciutat estaban plens de gent; per tots costats se 'm tiraban damunt pera tocarme, demanarme una oració, etc. Dirigintme cap al N. vaig arrivar á mitjdia al meu camp ja instalat á l' altra part del pont, sobre la vora dreta del riu Sebú, qu' es bastant gros y corre cap al O.