Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/183

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
179
ali-bey el abbassí

á las duas de la tarde, atravessarem altre torrent, entrant á tres quarts de quatre á Ouschda.
 Lo terrer es aquí de la mateixa naturalesa que 'l del plá desert que havem parlat. No obstant á las vuyt del matí vaig advertir una terra vejetal bona més poch conreuhada. Las duas serras d' altas montanyas continuavan terminant l' horisó al N. y S. á gran distancia.
 A dos quarts de vuyt del matí vaig descubrir al lluny, sobre una altura propera al camí, dos homes á caball armats que s' adelantavan al pas cap á nosaltres. Ma comitiva comensá á alarmarse. Jo 'ls vaig tranquilisar, y quan nos toparem vaig sapiguer que eran centinellas de la tribu enemiga que havia mort al home enterrat en Aaïaun Mayluk, y derrera d' ellas hi havia la gent armada de la tribu.
 Trobarem després alguns homes que segavan blat: y tenian tots á son costat los caballs ensellats y ab bridas. Mes lluny s' ovirava gent armada. A las deu estavam en terreno d' aquesta tribu: conté l' espay d' una lleuga de diámetre, del tot conreuhada, y més de vint aduars. Sortiren quatre homes á caball y armats á reconeixens. Me demanaren una oració, y tot seguit se despediren ab cortesía. Aquesta tribu, que s' anomena Mahàïa, me semblá composta de gent belicosa. A lo que 's veu 'l sultá de Marroch te sobre ells una autoritat molt petita.