Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/206

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
202
viatjes per áfrica y assia

mencionada per lo sacerdot de Sais sobre la isla Atlántida. Respecte la sumersió total en vintiquatre horas d' una isla tant extensa com suposan l' Atlántida y de sas montanyas es un fet impossible d' admetre si s' aten als inmensos avenchs que seria indispensable suposar pera concebir efecte tant prodigiós; suposició del tot gratuita, y que no va apoyada en altres fets análechs trets de l' historia de la naturalesa després del últim gran cataclisme.
 Si 's suposa que arribés l' isla del Atlas fins al cap Ras Sem, llavors aquesta part de l' Atlántida 's trobará davant y á petita distancia de la Terrenia, Grecia, Assia, Egipte y Llibia; y aquí tenim lo teatro de las conquestas dels atlants, qual metrópoli era al centro.
 Podria jo anar donant més y més provas, y raciocinis y més raciocinis apoyant mon sistema; mes no volent tractar aquesta cuestió sinó com accesoria y subordinada á la de la existencia d' un mar interior en Africa, abandono la solució als crítichs que ja l' han analisat. No obstant deixant á part la multitut de sistemas que s' han publicat sobre l' Atlántida, crech poder fer observar que la posició donada á aquella isla per l' autor de l' Historia filosófica del mon primitiu, no respon als datos que tenim del sacerdot de Sais; puig llavors no estaria á las voras del mar Atlántich, si se la coloca, com ell fa, en mitj del Mediterrani, que may ha portat lo nom d' Atlantich, ni devant de la boca que 'ls grechs anomenan en sa llengua las Columnas d' Hércules, es á dir, l' estret de Gibraltar, d' ahont, segons l' autor citat, deuria distar dos centas lleugas. En tal hipótesis cap ratlla recta tirada desde la isla hauria terminat en l' estret sens passar per las terras intermitjas, á causa de la projecció de las costas d' aquell mar. De consegüent lo reduhit espay ahont coloca la isla no podia contenir un territori tan gran com la Llibia y Assia juntas, sia lo que sia, la reducció que's fassa esperimentar als paissos coneguts llavors baix aquets noms, y menos encara un territori en lo qual regnavan soberans célebres per son poder... que estenian son domini á inmensos paissos adyacents y que estavan orgullosos ab tantas forsas. Prou veig que l'autor de l' Historia filosófica ha previngut aquets inconvenients ab ingeniosas solucions; y confesso també que sols ab má tremolosa aventuro algunas objeccions al autor d'un monument que