senyal pera dir que no, consisteix en aixecar lo cap del modo que s' usa á Europa pera indicar despreci ó burla. Pera menysprear posan l' extrem de la llengua entre 'ls llavis, y pronuncian ptu, com qui escup. Lo signe de negació que usan los europeus, girant lo cap de dreta á esquerra, no es conegut á la isla de Xipre.
Lo 3 d' Abril á las vuyt del matí, vaig sortir de Nicossia ab direcció de NE. pera anar á Citera. A las nou vaig passar per un poble nomenat Diamiglia, y tres quarts d' hora després estava ja al terme de mon viatje.
La gran planuria de Nicossia s' exten fins als voltants de Citera, que está rodejada de petitas montanyetas d' argila.
¡Quant no s' enardiria una imaginació poética á la vista dels llochs antigament consagrats á la mare del Amor!... Jo havia trobat á Limassol un viatjer inglés nomenat M. Rook, qui, després de visitar á Citera, me digué que sa imaginació havia suplert lo defecte de la realitat, y s' havia figurat á la Deesa rodejada de sa cort. Mon cap, poch disposat á las ilusions, no pogué oferirme aquí imatges en contrast ab los objectes que 's presentavan á mos sentits; las Gracias, las Ninfas y 'ls Amors no volgueren embellir á mos ulls lo cuadro de la pobre Citera, que no m' es posible comparar sino al més miserable poblet del comtat de Venaissin ó de la Limagne á Auvernia.
Es, donchs, Citera un petit territori de forma irregular, plé d' hortets y moreras, de sobre una lleuga d' extensió de N. á S., ab molt poca amplaria.
