Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/276

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ría!... Sí, lector, ho endevinas: una vcrdadera Vénus, ó un tipo dels de la Vénus poética... Si altres viatjers han visitat las mateixas ruinas y han donat una explicació més fundada, no m' ho diguéu; no destruhíu la agradable ilusió que goso havent habitat un moment la casa de las Gracias y penetrat en lo lloch més enlayrat y tal volta més secret de la Dehesa del Amor. Sens dupte, quan volia dispensar sos favors als mortals, baixava á rebre 'ls seu incens en Idalia y Citera. Després se 'n anava pera gosar de la companyía dels deus en la celestial habitació colocada sobre 'ls núvols... ¡Ah, Rooke! També á mí m' ha arrastrat la imaginació com á tu la teva.
 En fi, si 's compara la construcció, posició y antiguitat del edifici ab la tradició y la faula, resulta d' una manera probable haver sigut obra d' una dona; que aquesta dona tenía gran poder en la isla; que Citera é Idalia devian mirarse com si formessin part dels seus jardins; que si hagués existit algun poeta en la isla hauría divinisat sens dupte aquells objectes, fent la deificació de la heroina, que compararía a Vénus, filla de Júpiter: alegoría de la fecunditat en la materia, ó més ben dit, de la atracció universal, que precedí molt á la civilisació dels grechs y encare á la dels egipcis sos mestres. Suposant aixó, lo geni poétich haguera inmortalisat un objecte que per sa naturalesa estaría tal volta molt lluny de meréixeho.
 En la cambra ó pessa més alta que no te sostre, hi ha un xiprer silvestre. Vaig trencarne una branca ab son fruyt, y pujant á la paret vaig arrancar la pedra més alta del edifici.
 Se gosa en aquell paratje d' un bonich punt de vista. Exceptuant un petit recó que amagan las montanyas de Pafos y de Olimpo, abrassa la mirada casi tota la circunferencia de la isla de Xipre, á vista d' aucell, com una carta geográfica. Per la part del N. se descubreix la ciutat de Xirigna, que sembla estesa al peu de la montanya. Haventla presa desde allí ab lo compás y comparantla ab la posició geográfica de Nicosia, vaig trobar que la latitut de Xirignya era = 35° 25' 0" N. y sa longitut = 31° 1' 30" E. del observatori de Paris. L' horisó, per mar, s' estén á tan inmensa distancia, que la vista confon, al lluny, la mar ab lo cel, los quals semblan com un caos ó boyra espessa. No hi ha cap deu en aquesta roca, peró su-