camí. Eran las sis de la tarde quan vaig entrar en lo poble de Mazzotos.
La planura que acabavam d' atravessar es poch fértil; á la esquerra la limita 'l mar á duas ó tres millas y á la dreta, encare á major distancia, las montanyas.
Mazzotos es un poble miserable situat en bon terreno á la falda de las montanyas.
A dos quarts de sis del matí del dia 9 me vaig dirigir cap al SO., y á las sis vaig girar cap al O. després d' atravessar un país bastant fértil que sos naturals nomenan Lacónicos, y diuhen que antigament havia estat habitat per una nació del mateix nom. Me diguéren que trobaría á la dreta las ruinas d' una antiga ciutat nomenada Alamina, que no s' ha de confondre ab Salamina. A las set vaig passar un riuhet y á las vuyt un altre, y tres quarts més tart vaig fer alto als marges del riu de Santa Elena.
Hi ha en la embocadura d' aquest un petit port ab espayosa badía del mateix nom, perque la primpcesa Elena, mare del emperador Constantí, hi desembarcá venint de Jerusalem.
A las deu del matí vaig continuar lo meu viatje seguint la vora del mar. A las duas de la tarde vaig passar prop de las ruinas de Amatunta, un quart més tart lo riu d' aquest nom y á un quart de quatre arribava á Limassol.
Lo dimecres 23 d' abril, á un quart de vuyt del matí vaig sortir de Limassol en direcció á Pafos. Vaig pendre tot seguit lo camí del O.SO. Duas horas més tart, desviantme més al
