llavors un cristiá grech que vivía en lo palau. Com era fora, vaig deixar pera ma tornada de Pafos la visita y descripció d' algunas antiguitats que hi ha en sos voltants.
Desde Couclia 's veu la mar á mitja lleuga al S.SO. y un poble turch nomenat la Mandria á distancia d' una milla y casi en la mateixa direcció.
Al precís instant de marxar, un sacerdot grech me conduhí á algunas toesas de la porta del castell y m' ensenyá sobre la meytat de la montanyeta dos espays quin diámetro sería de uns tres peus, novament descuberts, ahont s' hi veu un bonich mosaich. M' admira que algun aficionat á las arts no hagi fet descubrir lo demés, puig la capa de terra sols te algunas polsadas de gruixa. Lo sacerdot me digué que en aquell indret hi había hagut un temple de Afrodita.
Vaig sortir de Couclia allá á dos quarts de cinch de la tarde caminant cap al NO., y passant un riu per un bonich pont d' un sol arch ahont hi ha una inscripció turca, á las cinch vaig atravessarne un altre y los poblets de Dimi, Ascheïa y Coloni, poch separats l' un del altre. En fi, á tres quarts de set arribárem á Yeroschipos, paraula grega que significa jardí sagrat y es lo nom que dú aquest poble desde la més antiga época tradicional. Se diu que es lo lloch que ocupava 'l jardí sagrat de Vénus, mentres la Dehesa residía en Pafos.
Sobre la vasta plataforma de roca que domina lo jardí sagrat hi ha cap al N. una petita població nomenada també Yeroschipos, composta únicament de turchs y alguns grechs. Vaig posar á casa d' un del país que 's deya Andreu Zimbolaci, agent del consulat inglés quin pabelló tenía issat. Dit subjecte, home de be y molt atent, había adoptat enterament lo vestit y las costums inglesas. Sa filla gran me semblá digna d' habitar lo Yeroschipos Afroditis: es la bellesa més perfecta que he vist en la isla de Xipre. Sa cara, sense ser molt blanca pot passar per un modelo de gracia y perfecció; ab tot vaig notar en ella lo defecte característich que tenen totas las donas de la isla, es á dir, un ayre de reserva y aturament, y la sina en res semblant á la de la bella Europa que Metastasio descrigué en lo següent vers:
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/282
Aquesta pàgina ha estat validada.
66
viatjes per áfrica y assia
Quel bianco petto, rilevato e mobile...
