Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/291

75

ali-bey el abbassí

colocats un al costat del altre, deuhen haver sigut destinats á un mateix objecte. Per entre la fosquetat de la tradició, la construcció d' aquests vasos en lo cim de la montenyeta de prop del monument, y la figura d' un toro en relleu esculpida ab la major perfecció als quatre costats de cada vas, corresponents als quatre punts cardinals, me fan creurer que estavan destinats als sacrificis ó libacions d' Adónis.
Hi ha també sepulcres oberts en la roca, y gran número de inscripcions grabadas en las penyas; lo que vaig procurar copiar fidelment.
Vaig treure també lo dibuix de las catacumbas ó grutas sepulcrals, qu' existeixen al O. fora del recinte d' Amatunta. La entrada está tant obstruida, que no s' hi pot entrar més que per un forat, arrossegántse algunas toesas ajegut, sens altra llum que la de las atxas que un mateix du.
Se compónen aquestas catacumbas d' una galería, una pessa central y altras tres cambras sepulcrals. Al entorn nostre volavan milers de rataspinyadas, que enlluernadas ab lo resplandor de las atxas, nos bofetejavan ab las alas. Aquell espectacle me recordá la célebre ventura de don Quixot en la cova de Montesinos, y ma imaginació sonrigué un moment en aquella fúnebre mansió. Pero las densas tenebras que 'm voltavan ab tot y las atxas, la humitat que traspua de tot arreu, los llits sepulcrals cavats en la roca y oberts, lo desagradable aspecte de las rataspinyadas, sos excrements que cubreixen la terra fins la alsada de més d' un peu, lo silenci del meu guia, que habia entrat únicament ab mi, me feren recordar ben prompte que 'm trobaba en la morada dels morts. Aixís que vaig terminar de cumplir ma intensió, vaig sortir, arrastrantme com habia fet al entrar, y apressurantme á sortir á la llum del dia.
Tals son los monuments dignes d' alguna atenció en Amatunta. Encare existeixen alguns llens de la muralla que rodejava la ciutat, pero en extrém deteriorats.
Antigament se construhiren las casas ab codols rodons, cullits á la vora del mar. Dits codols, massa durs pera unirse al morter, compost tal vegada de mala cals, s' han després; lo morter desaparegué, y no 's distingeix lo lloch de cada casa, més que per los grans munts circulars de codols molt nets.