Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/293

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Si estigués la illa baix un gobern protector y amich de las arts, es probable que unas excavacions ben dirigidas donarian objectes tan curiosos com los d' Herculanum y Pompeya.
 La illa de Xipre generalment te poca aygua: las montanyas vehinas á Pafos y Episcopi ne donan ab abundancia, pero en l' interior sols hi ha alguns riuhets ó torrents que al estiu portan poca ó gens d' aygua. Si s' hi prengués la pena, crech que 's podria treurer del cor de las montanyas de Pafos la necessaria pera las necessitats de la illa; y segons los numerosos indicis de conductes que hi ha per tot arreu, fins en los paratjes més árits, sospito que existí antigament un plan general de regor.
 També 's veu que hi hagué en la mateixa época hermosos camins dels quals sols quedan vestigis: los del dia se troban en lo pitjor estat possible.
 La illa de Xipre está castigada ab dos terribles plagas; lo primer es una munió de serpents de dos ó tres peus de llargada, qual picadura diuhen es mortal; més lo que proba que 'n realitat no ho es, es que hi ha xarramecas que s' alaban de curarlas ab oracions, reliquias y ceremonias superticiosas, que alguns éxits acreditan. Lo número de dits reptils obliga als habitants de totas edats y condicions á portar sempre sabatas. He vist diferentas d' aquestas serpents, qual mohiment es molt pesat.
 La segona plaga son las llagostas que 's reproduheixen anyalment d' un modo espantós, sens que s' emplehi lo més lleuger medi pera destruhirlas, lo qual seria molt fácil. Vaig escríure al arquebisbe prímpcep una memoria relativa al objecte, y me respongué ab la carta més llausenjera.
 Si la població aumentés fins al grau de que crech susceptible la illa de Xipre; si una constitució lliberal assegurés la llibertat y propietat individual, fent desapareixer en lo possible la rivalitat dels cuits, podria ser aquesta illa un dels llochs més ditxosos de la terra. Son clima temperat; sas ayguas excellents, que ab facilitat podrian ferse abundants ab alguns travalls, y plantant boscos que atraguéssen las plujas; la fertilitat de la major part del terreno; las cullitas de cotó, ví y grans, que aumentarian en rahó de la població, industria, llibertat y seguritat dels habitants; las fábricas de sucre y