Lo dilluns 10 de Novembre de 1806, vaig participar mon arribo al scheih Methluti, amich meu, y 'l segon personatje de la ciutat, puig era lo scheih Mogarba, ó jefe dels mogrebins ú occidentals.
Aixís que rebé ma carta, la transmeté á Seid Omar Makràm, primer scheih del Caire, que unía á aquesta dignitat la de Nekib l' Ascharaf ó cap dels scherifs, y que representava casi lo paper de primpcep independent.
Seid Omar m' enviá tot seguit prous camells pera desembarcar mos efectes. Scheih Medlutti sortí á rebrem ab altres, y 'm conduhí á sa casa, hont m' havia disposat una habitació.
Vaig rebre las visitas de Seid Omar, de Scheih Sadat, y altres dignataris del Caire, que en sa conversació desplegaren la més ardent filantropía. Mes ¡quína no fou ma conmoció al veurem entrar á Muley Selema, germá de Muley Soliman, emperador del Marroch! Son rostre, formas y mohiments me recordavan exactament las del meu car y respectable primpcep Muley Abdsulem. Mon cor pegá un salt, y vaig dir: ¡Muley Selema!... quan ja estavam als brassos l' un del altre. Per molta estona corregueren las llágrimas per nostres rostres.
Nos sentárem, més nostres cors encare oprimits no 'ns deixavan parlar.
Muley Selema te més anys que Muley Soliman, mes lo dret de primogenitura no serveix de res al Marroch, hont cap lley regula la successió al trono: tant sols la forsa fixa 'ls drets
