met Ali no pot extendre sa dominació; mes com per una singularitat de la naturalesa no poden aumentar sa població en Egipte per medi de la generació, y no 's permet que 'n vingan més d' Assia, acabarán per desapareixer del tot. Elfi Bey, ab son cos de mameluchs, árabes, turchs y renegats, recorre 'l desert de Damanhur. Lo gobern de Constantinopla no pot contar ab Alexandría, la qual, no obstant sa posició geográfica, ni es ciutat egipcia, ni turca. Tal es lo cuadro fidel de la actual situació política d' Egipte.
Los naturals donan al Caire lo nom de Massar. Los turchs l' anomenan Misr Kahira ó Massar lo gran. Lo nom d' Egipte es desconegut als habitants, los quals anomenan a aquell país Berr-Massar ó Beled-Massar, es á dir, terra ó país de Massar: al alt Egipte li donan lo nom de Lo Saaid.
Molts viatjers cristians han dit que 'ls carrers del Caire eran molt bruts y d' aspecte trist. Puch assegurar que hi ha pocas ciutats en Europa ab los carrers tan nets. Tenen bon trepitjar com los passeigs d' Europa. No son empedrats y si 's veuhen alguns carrers molt estrets, també n' hi ha de molt amples, encar que tots semblan més estrets de lo que realment son, á causa de la projecció del primer pis com á Alexandría. Ditas projeccions ó voladas se troban de tal manera disposadas, que en los carrers estrets las casas casi 's tocan ab las del devant, puig sols las separa un espay de quatre dits, disposició que es necessaria y agradable en un país tan calent.
Lluny d' oferir los carrers del Caire aspecte trist, lo gran número de botigas y tallers, unit á la inmensa gentada que hi circula, fa variar la escena á cada instant, y jo 'ls trobo tan alegres y divertits com los de las grans ciutats d' Europa. Lo barri dels europeus, situat en un ángul solitari lluny del gran tráfech, haurá tal vegada donat peu á las descripcions fetas per los viatjers cristians. No m' empenyaré en negar que la residencia en lo Caire sia desagradable als europeus; tancats en son trist barri, y obstinats en conservar lo vestir y usos de sa patria, si 's presentan en los carrers; aquesta singularitat atrau sobre ells la curiositat pública: llavors s' aturdeixen y van com esparverats. ¿Podrá tirarse en cara aquesta grossería als árabes, gent sense civilisar, quan se veu á Londres al inglés civilisat fer altre tant, y encare insultar al extranjer
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/334
Aquesta pàgina ha estat validada.
118
viatjes per áfrica y assia
