Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/338

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Aquestos dignataris ostentan tot lo luxo que 'ls hi permeten sos medis. Pot dirse que respecte d' aixó ofereix lo país lo contrast més marcat ab la miseria aparent que regna en l' imperi del Marroch. Cap d' ells dona un pas sense anar acompanyat de gran número de criats. Reben las personas de classe inferior ab tota la dignitat d' un sultá; surten casi sempre á caball, precedits d' una professó de saiz ó patjes de geneta, ab llargas varas á la má, mentres per derrera 'ls escolta altre grupo de criats armats y á caball. Aixó dona al Egipte la apariencia d' una república aristocrática, posada al jou del despotisme militar y que no vol abandonar aquell simulacre de llibertat, la qual creu conservar baix las formas d' independencia. Mehemet Ali y 'ls arnautas s' apuran poch per aquestas formas, mentres paguin y obeheixin.
 Lo cult se practica ab las mateixas adicions que vaig donar á coneixer parlant d' Alexandría. Vaig passar lo Ramadan al Caire. Sapigut es que aquest temps d' abstinencia se reduheix pera 'ls richs á viure al revés, es á dir, dormir durant lo dia y divertirse á la nit.
 Durant aquest temps, las mesquitas, casas y carrers están perfectament iluminadas. En los grans salons de las personas ricas se contan centenars y encare milers de llantietas ó gots de vidre de diferents colors, plens d' oli y suspesos de coronas de ferro de varis diámetros, posats uns sobre altres en forma d' aranyas; lo qual produheix un bonich efecte, sense llensar mal olor, puig lo fum se 'n va per las oberturas de dalt practicadas en lo centre de las cúpulas que hi ha en mitj dels salons.
 Los habitants corren com á bojos per los carrers lo dia de pascua, ab fullas verdas de palma á la má. Las donas van en grupos d' una banda á l' altra, las més plorant y xisclant. La tradició mana que en aquestos dias se visitin los sepulcres; mes jo m' inclino a creure que aquesta costúm pública, de cap manera indicada per la lley, no es sinó un resto del antich cuit d' Adonis ó Adonaï. ¡Tanta es la analogía que hi ha!... Com nostre any es llunar, ditas festas no queyan llavors en primavera; aixó no succeheix més que vuyt vegadas en cada período de trenta tres anys.
 La ciutadela, que domina del tot la ciutat, está dominada