Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
30
viatjes per áfrica y assia

pochs burros; aquestos y las mulas son generalment petits; en quant als caballs n' hi ha de tota mida, pero no molt alts; tenen foch y excelents disposicions, pero cap instrucció, per que 'ls genets ignoran l' art de picarlos. La major part son blanchs ó cendrosos; y aquestos son los més forts, pero 'ls de color blanch daurat y roig son ordinariament los més bonichs.
 Se calcula la població de Tánger en deu mil ánimas. Los més son soldats, comerciants á la menuda, menestrals molt grollers, pocas personas acomodadas, y juheus.
 Lo carácter distintiu d' aquella gent es la ociositat: á qualsevol hora del dia se 'ls veu assentats ó ajassats per los carrers y altres paratjes públichs. Son molt xarrayres y sempre van de casa en casa, de manera que al principi me costava molt desembrassarmen; més després, com me tenian bastant respecte, 's retiravan á la primera insinuació, y així me deixavan temps pera travallar.
 Lo vestit dels habitants es camisa ab mánegas amplíssimas, grans calsas de tela blanca, armilla ó gech curt de llana, casquet roig y punxagut; los mes portan al entorn d' aquest una tela ó musselina blanca que forma lo turbant. Lo hhaik los envolcalla del tot y cubreix son cap á manera de caputxa; de vegadas duhen l' alburnús blanch ab sa caputxa damunt del hhaik, y 'ls pantuflos grochs. No falta tampoch qui en lloch del gech porta un caftan ó levita llarga cordada per davant de dalt á baix ab manegas molt amples; pero no tan llargas com los dels caftans turchs. Tots portan faixa de llana ó seda.
 Las donas se presentan sempre tan completament envolcalladas, que ab dificultat s' ovira un ull en lo fons d' un plech de son gran hhaik; son calsat consisteix en grans sabatillas vermellas, pero sempre sense mitjas com los homes. Quan portan una criatura ó altra carga, sempre la duhen á las espatllas, de modo que es impossible véurerlashi las mans.
 Lo vestit dels nens consisteix en una senzilla túnica ab faixa.
 L' alburnús sobre 'l hhaik es lo vestit de ceremonia dels talbes ó literats, los imams ó jefes de las mesquitas y fakihs ó doctors de la lley.