Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/361

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


á Suez, y altres tants que fan la travessia a Mokha; mes com sempre n' hi ha ab averías ó en carena, crech se podrá reduhir dit número á vuytanta. Veritat es que no hi ha cap any que no se 'n perdin alguns en los esculls del mar Roig; mes també se 'n construheixen sense parar a Suez, Djedda y Mokha.
 La ciutat era antigament més rica que en la fetxa de mon tránzit; mes la guerra dels wehhabis la ha fet decaure molt, perque 'ls habitants s' han vist obligats á fer dia y nit, durant molt temps, l' ofici de soldats. Per altra part la Europa paralisa lo comers de llevant; las revolucions d' Egipte y Arabia matan lo del país, y las de Berbería impideixen ó retardan las pelegrinacions dels occidentals; totas aquestas causas exerceixen una influencia directa y poderosa en la felicitat y prosperitat de Djedda.
 Fora dels murs de la ciutat, pe'l costat de terra, hi ha un gran barri de barracas molt poblat, quals habitants me semblaren tots pobres; aixís es que no s' hi veuhen més que venedors de géneros bastos y de comestibles.
 Está Djedda situada en un plá, que es un verdader desert, y en clima molt inconstant. D' un dia al altre veya jo l' higrómetro passar de la extrema sequedat á la extrema humitat. Lo vent N. que atravessa 'ls deserts d' Arabia, arriba en tal estat de sequedat, que la pell se posa seca; lo paper cruix, com quan ha sigut esposat á la boca d' un forn; y 's veu l'ayre contínuament carregat de pols: si 'l vent cambia al S., s' experimenta de cop y volta la sensació oposada; l' ayre, y tot quan se toca, s' impregnan d' una humitat pastosa, que relaxa las fibras animals, y es en extrem desagradable, encar que 'ls habitants la creuhen més saludable que la sequedat del vent N. La calor més forta que vaig experimentar fou 24º de Reaumur. Ab lo vent S. he vist la atmósfera carregada d' una especie de boyra.
 Una nit vaig tenir la lluna en mon zenit y aitra per la part del N.; efecte de la latitut, puig me trobava poch més ó menys á dos graus S. del trópich.
 Desde que vaig arribar, me presentaren cada dia petits jerros del aygua del milagrós pou Zemzem de la Meca: jo bevia, y pagava.