Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/363

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 L' atmosfera serena, y la lluna que passava sobre nostres caps, feyan nostre viatje agradable, y 'ls árabes cantavan y ballavan al meu voltant. Jo no 'm trobava be ni molt menys; los moviments del camell se 'm feyan insoportables. Aturdit per l' estrépit, extenuat de fatiga, y abatur sobre tot per l' estat de debilitat en que 'm trobava, vaig dormir duas horas: al despertar s' encengué de nou la febre y vaig llensar sanch per la boca.
 Haventse dormit los meus árabes, perderen lo camí. Després de mitja nit, adonantse de que anavam en direcció de Mokha, giraren cap al NE., entre montanyas de mitjana elevació en las que s' hi veyan alguns arbres. Havent per fi trobat lo camí, anaren seguint cap al E. fins a las sis del matí del dijous 22, en que 'ns detinguérem en un aduar de barracas, anomenat L' Hhàdda, hont hi ha un pou d' aygua salabrosa.
 No vaig poder estimar exactament la distancia que haviam recorregut; pero crech nos trobavam llavors sobre vuyt lleugas al E de Djedda.
 Las barracas de dit aduar son totas iguals, del tot rodonas, de set á vuyts peus de diámetro, ab sostres cónichs, qual vértice s' eleva de terra á la altura de set peus. Las forma un rengle de pals com una gavia, coberts de fullas de palma y matolls.
 Se compon l' aduar d' un grupo de barracas, rodejat de fullaraca (que es hont viuhen los habitants), y de duas ordes exteriors de barracas buydas, separadas las unas de las altras, y destinadas á allotjar las cáfilas ó caravanas. Al arribar cadascú s' acomoda en una barraca, sense demanar permís á ningú.
 Lo pou, situat entre 'ls dos recintes exteriors, forma un cuadro d' un peu y mitj per cada part, y sobre sis brassas de fondaria. En la obertura hi ha una corda ab una galleda de cuyro pera 'l servey dels que arriban. L' interior del pou fa suposar que 'l terrer se compón de sorra movedissa fins a una gran fondaria; puig pera impedir que s' enfonzi s' han vist obligats á revestirlo d' estacadas de dalt á baix.
 Lo terrer ofereix en veritat algunas plantas, mes sense flor ni fruyt; y no es sino una vall de sorra en la direcció de llevant á ponent, rodejat de montanyas de pórfit d' un roig més ó menys fosch.