Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/390

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


En lo temple de la Meca, la Kaaba es l' únich edifici antich que existeix: tot lo demés s' ha afegit després.
 Lo temple está situat casi en lo centre de la ciutat, y aquesta 's troba edificada en una vall, que te pendent bastant sensible de N. á S.
 Fácil es d' advertir que quan se tractá de formar lo gran pati y demés parts del temple, en compte d' enfonzar per un costat y terraplenar per altre, á fi d' aplanar lo terrer, y teni aixís un nivell mitj, enfondiren per tots costats; de manera que pera entrar en lo temple per qualsevol costat que sia, s' han de baixar alguns grahons, perqué 'l paviment está molts peus més baix que 'l plano general del terrer, y dels carrers que 'l voltan; y fins lo terreno inmediat á la Kaaba, y que forma una superfície oval enrajolada de marbre, sobre la qual donan los pelegrins sos toms á la casa de Deu, es la part més baixa del temple.
 Suposant, donchs, elevada á sa altura natural la terra al voltant de la Kaaba fins al nivell dels carrers que rodejan lo temple, y tal com era, quan aquell antich edifici estava aislat, se reconeixerá que la altura de la sala y la porta corresponen exactament al nivell general, y per consegüent no calia llavors escala pera entrar.
 Veritat es que en aquest cas hauriam de suposar que la pedra negra estava en lloch distint del que es are, puig se veu casi dos peus dessota del nivell de la porta. Un infidel diria que tal vegada no hi era, ó que estava sota terra. Jo no puch formar tal idea d' aquell sagrari de la divinitat.
 La escala de fusta que posan devant de la porta de la Kaaba pera pujar durant los dos dias que s' obra al públich, está montada sobre sis corrons de bronzo, ab baranas á un y altre costat, y deu grahons d' uns vuyt peus d' ample.
 Prop de la porta de la Kaaba, per lo costat oposat á la pedra negra, hi ha un petit fosso d' un peu de profonditat, enrajolat de marbre, y sobre 'l qual se contrau mérit particular en fer oració.