Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/393

177

ali-bey el abbassí

rets. Pera pujar al terrat s' ha practicat en la escala altra porta, independent de la del pou y de la del depósit dels cantis; de modo que en aquell petit edifici hi ha tres portas.
La pessa hont está 'l pou te disset peus tres polsadas en quadro, tres finestras al O. del costat de la Kaaba, altras tres al N., la porta y duas finestras al E. Está del tot revestida y pavimentada d' hermosíssims marbres. En la part del S. hi ha tres nitxos en la paret que separa la pessa del depósit dels cantis. Adorna la part exterior una petita fatxada de bonich marbre blanch.
Lo número dels cantis del pou es inmens: no sols ocupan la petita pessa de que acabo de parlar, sinó també las duas cobbas vehinas, y varias pessas situadas al entorn del pati del temple.
Es extranya la figura de dits cantis; tenen un llarch coll ó broch cilíndrich, ab un ventre tan llarch com lo coll y terminan en cono ó punta á la part inferior, de modo que no 's poden tenir drets, sino se 'ls acosta á la paret. Sa llargada total, puig son tots iguals, es de quinze polsadas, son major diámetro te set polsadas sis líneas. Son de terra sens embarnissar, y tan porosos, que continuament xirican, mes també refrescan l' aygua en poch estona.
Aixís que arriba á la Meca un pelegrí de reng distingit apuntan son nom en lo gran llibre del encarregat del pou Zemzem; al mateix temps aquest mana á un criat que tregui l' aygua pera 'l pelegrí y se la dugui á casa, lo qual executa ab puntualitat. Los cantis portan escrit lo nom del pelegrí ab cera negra, y á més alguna inscripció mística.
Fora dels cantis subministrats als pelegrins, los aygaders del Zemzem se passejan continuament per lo temple pera véndrela ó distribuhirla. Ordinariament á entrada de fosch s' exten gran número d' estoras llargas y estretas en lo pati del temple, y devant de cada una se posa un rengle de cantis á mitj omplir y colocats oblicuament; las personas que venen á assentarse sobre la estora, se troban totas ab un canti devant; cosa molt agradable en un país cálit, y que atrau molta gent al temple, fins ans de la hora del Mogareb; essent una estona de reunió, durant lo qual se resa ó s' entreté en conversació agradable fins al moment de la oració.