ser punt mercantil. En mitj del aspre desert hont se troba, tampoch poden sos habitants ser ni pagesos ni pastors. ¿Quins recursos los hi quedan, donchs, als mequesos pera subsistir? La forsa de las armas, pera obligar als altres pobles á donarlos part de sas produccions, ó l' entussiasme religiós, pera empenyar als extranjers á que vingan á deixar son diner en lo país. En temps dels califas, aquestos dos medis reunits feren de la Meca una ciutat opulenta; mes abans y després d' aquella gloriosa época, no li queda pera la subsistencia altre recurs que 'l entussiasme religiós, y per desgracia aquest se va refredant de dia en dia, lo qual reduheix la ciutat á una existencia precaria, com se veu avuy y 's vejé ans de la missió del profeta.
La Meca ha sigut sempre 'l centre del entussiasme religiós de diferents pobles. L' orígen de las pelegrinacions y la fundació primitiva de son temple 's perden en la obscuritat dels temps, puig semblan anteriors á la época histórica. Lo profeta destruhí 'ls ídols que contaminavan la casa de Deu; lo Corán confirmá la pelegrinació; y aixís la devoció dels pobles fou en tots temps la base de la subsistencia dels mequesos. Mes com aquest recurs no pot provenir á totas las necessitats dels habitants, la Meca era molt pobre abans de la vinguda del profeta, y després d' una curta época de gloria y riquesas adquiridas per las armas, ha tornat á caure en la pobresa que sembla haver sigut la seva herencia. ¿Cóm donchs, se pot esperar que hi floreixin las arts y ciencias? Sa situació, desviada de totas las comunicacions mercantils, la manté enfonzada en la més gran ignorancia de totas las noticias, descubriments, revolucions y accions dels demés homes; y 'l poble de la Meca quedará sempre en l' embrutiment y en las més grans tenebras, á pesar de la influencia dels extranjers, los quals per altra part no están allí més que 'l temps absolutament necessari pera cumplir los sagrats debers de la pelegrinació, fer alguns cambis comercials, y disposar lo retorn á son país.
Es, donchs, la Meca tan pobre per naturalesa, que si no fos per la casa de Deu, per forsa quedaría deserta en menos de dos anys, ó tot lo mes reduhida á un simple aduar ó poble de mala mort; puig sos habitants en general no tenen
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/410
Aquesta pàgina ha estat validada.
194
viatjes per áfrica y assia
