temple, en los dias de gran concurs, está un segur d' encomanarse molts insectes, en particular de la especie nomenada poll humá.
Una de las cosas que miro com resto de l' antiga opulencia de la Meca, es lo gran número de catifas y coixins que hi ha á las casas. Com un y altre objecte han sigut lo present més usual dels pelegrins, s' han anat acumulant successivament en la ciutat, de modo que fins en las casas més pobres s' hi veuhen catifas riquíssimas, encar que vellas.
Los wehhabis, prohibint l' us del rosari com una superstició, han privat als habitants de la Meca d' un ram de comers molt lucratiu: mes continuan fabricantlos d' amagat pera 'ls pelegrins, ab diferentas fustas de la India y del Yemen, y ab fusta de sandal que es molt odorífera.
Las montanyas de la Meca se componen d' esquitas ó fullas cuarsosas, ab alguna part de basalto ó roca jaspiada. Casi tot es cuarsós en lo país: la sorra no es altra cosa que un detritus de cuarso pur. La blenda ó roca jaspiada, lo feldspato, la mica, 'l xorlo, son parts accidentals que varian en las diferents montanyas, mes lo cuarso forma en tot la massa principal. Las capas son oblícuas baix diferents ánguls d'inclinació, y per lo comú de trenta á cuaranta cinch graus tirant cap al E.
Lo centre de la ciutat ó 'l temple está circunscrit per quatre montanyas principals, que son:
Djebel Kubis, al E.
Djebel Djiad, al S.
Djebel Omar, al O.
Djebel Hindi, al N.
Son poch altas. Me 'n vaig endur trossos de las classes de rocas que las componen. Es probable que 'l país abundi en minerals, mes aquestos tresors quedarán amagats mentres duri la ignorancia dels habitants. Solsament se benefician algunas betas de sofre que están al descubert.
La Meca es ciutat oberta, sense cap mena de muralla; te sobre la montanya Djebel Djiad una fortalesa, que respecte de la táctica dels habitants deu mirarse com un segon Gibral-
