Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/432

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la Meca. No tenen absolutament aygua, mes crech que son ricas en minerals. Lo restant del pais es terrer pla, arenós y calís, abandonat per la mar en la última época, y que cada dia s' exten per retirarse 'l mar Roig.

CAPÍTOL XX



Noticia sobre 'ls wehhabis.— Principis relligiosos d' aquestos pobles.- Expedicions militars més notables.— Armas. — Capital.— Organisació. — Consideracions.


 La historia dels wehhabis podrá oferir un dia lo més gran interés, per la influencia que 'ls es possible adquirir en la balansa dels estats que 'ls rodejan, si per fi relaxan una mica la austeritat de sos principis, pera adoptar altre sistema més lliberal. Mes si s' obstinan en sostenir lo rigorisme prescrit per son reformador, es casi impossible que fassan adoptar sa doctrina á las nacions que tenen algun principi de civilisació y estengan son domini més enllá dels límits de sos deserts: sa historia seria llavors insignificant pera 'l resto del mon. Presentaré aquí, donchs, las noticias que he adquirit sobre aquestos reformadors, tals com me las comunicaren ells mateixos y alguns habitants del pais; afegint solsament las observacions que he fet sobre 'ls llochs segons los successos de que he sigut testimoni.
 Lo Scheih Mohamed ibn Abdulwehhàb nasqué en los encontorns de Medina; mes no he pogut saber lo nom del lloch hont vejé la llum, ni la época exacta de son naixement, que suposo fou per l' any de 1720. Estudiá á Medina, y visqué allí molts anys. Dotat d' esperit poch comú, conegué aviat que las minuciosas prácticas de devoció introduhidas per los doctors, aixís com certs principis supersticiosos, que 's desviavan més ó menos de la senzillés del cult y de la moral del