A 2 de Mars de 1807, després de donar los set toms á la casa de Deu, y resar las oracions particulars de despedida devant dels quatre ánguls de la Kaaba, en lo pou de Zemzem, en las pedras d' Ismail y en lo Makam Ibrahim, vaig sortir del temple per la porta Beb-l' udàa; lo qual es de felís auguri, perque 'l profeta sortia per ella terminada sa pelegrinació, y vaig sortir de Meca á dos quarts de sis de la tarde pera tornar á Djedda.
Anava dalt d'una schevria, que portava un camell, lo mateix que á ma arrivada.
Aixís que vaig sortir de la ciutat, los árabes que m' acompanyavan se pararen y comensaren á disputar terriblement més d' una hora y mitja; per fi allá á las set se posaren á caminar.
Estava lo cel plé de núvols, que interceptavan del tot la claror de la lluna; de manera que rodejat de la més negra fosca m' era impossible distingir los objectes.
A las quatre del matí nos detinguerem en un aduar de barracas nomenat Hhadda. Lo camí estava cubert de gran número de pelegrins que com jo tornavan á sas casas, ab sos camells y equipatjes.
