Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/506

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


los que també dependeixen del bajá de Sant-Joan-d'-Acre.
 A la época de mon viatje era gobernadorde Gaza un turch anomenat Mustafá-Agá, home de elevada estatura y bon carácter. M’ obsequiá molt y molt; maná que 'm disposessen un bon allotjament, ab órdre de que 'm servissin, y donessen tot lo que pogués necessitar, y diariament m’ enviava tres abundants apats. Tenia á sas ordres cert número de soldats turchs, y més de mil mogrebins.
 Lo clima de Gaza es cálit; y solia lo termómetre de Reaumur á mitj dia, posat á l' ombra, marcar 37º 7'. Dista mitja lleugua del mar, de Jerusalem duas jornadas llargas y de Jaffa una jornada y mitja.
 Vaig reposar alguns dias en Gaza pera que se m' acabés de curar la ferida. Ja se m' havia tancat, y sortirem de la ciutat sens caravana, lo diumenge 19 de Juliol á dos quarts de sis del matí; y després de mil voltas entre jardins y oliverars per espay d’ una hora y mitja, me vaig trobar al camp ras en direcció del ENE.
 A dos quarts de nou del matí, després de passar un pont me vaig detenir en un poblet pera esmorzar.
 Mitja hora després vaig seguir lo viatje en direcció tan aviat al NE. com al N. A las deu vaig passar per uns pobles, y á dos quarts de duas vaig fer alto en Zedud, població més grandeta que las precedents.
 Totas las d’ aquell camí estan situadas en llochs alts; las casas son molt baixas, cubertas de bálech, y voltadas de planters y horts.
 ¡Que estrany me semblava aquell modo de viatjar! Acostumat tan temps á recorrer los deserts ab grans caravanas, es inexplicable la sensació que vaig experimentar aquell dia. No duya més que tres criats, un esclau, tres camells, duas mulas, lo caball y un soldat turch per escolta: me vaig veure per fí sobre terreno cultivat; trobava de tant en tant pobles y casetas habitadas; mos ulls podian á cada instant descansar deliciosament sobre quadros variats de plantacions; topaba á cada pas ab sers de figura humana viatjant á peu ó á caball, y casi tots ben vestits: me sembla estar en Europa: peró ¡Deu meu! quina idea venia a encloure sa dosis de amargura ab