Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/517

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de dona hermosa, corona y alas; lo profeta, deixant lo Borak á la porta del temple, entra á fer sa oració sobre 'l Sahhara com los demés profetas y ángels, los quals, saludantlo respectuosament, li cediren lo lloch d’ honor.
 Al instant d’ apoyarse 'l profeta en lo Sahhara, la roca, sensible á la ditxa de portar tant sant pes, se baixá, y com cera fosa rebé la emprempta de son sagrat peu en sa part superior, cap al cayre del SO. Després han cubert dita petjada ab una especie de caixa gran de fil de metall daurat, travallada de modo que no 's veu la petjada á causa de la obscuritat interior; mes per una obertura practicada en la caixa, se pot tocar la senyal ab la má y un se santifica passant la mateixa má per la cara y barba; proba manifesta de ser aquella la estampa del peu del major dels profetas.
 L' interior de la roca forma una concavitat, á la qual s' hi baixa per una escala al costat del SE. Hi ha una pessa que forma un cuadrat irregular de divuyt peus de superfície, y vuyt d' altura en son centre. Lo sostre es una volta natural irregular. Al peu de la escala, sobre la dreta, hi ha un petit frontispici de marbre que du 'l nom de lo Makàm Suliman ó lloch de Salomon; altre frontispici semblant á la esquerra, nomenat lo Makàm Davud ó lloch de David; una cavitat ó nitxo en la roca al costat del SO., nomenat lo Makàm Ibrahim ó lloch d’ Abraham; una grada semicircular, cóncava en l' ángul del NO., qual nom es lo Makàm Djibrila ó lloch de Gabriel; en fi una espécie de taula de pedra en 'l ángul NE., nomenada lo Makàm l' Hoder ó lloch d' Elías.
 En mitj de la pessa, la gruixa de la volta está atravessada per un forat casi cilíndrich en forma de lluherna, d’ uns tres peus de diámetro; aquell es lo lloch del profeta.
 Prop la roca hi ha una balustrada de fusta á la altura suficient per apoyarshi, y sobre ella, á cinch ó sis peus d' elevació, hi ha un pabelló de seda, de faixas alternativament vermellas y verdas, suspesas en tot l' ample de la roca per medi de pilans y columnas.
 Segons lo que vaig poder veure, sobre tot en l' interior de la cova, me semblá la roca de marbre fi, de color blanch una mica vermellós.
 Prop d’ aquesta, per lo costat del N., se distingeix en lo